Dissabte passat va ser un bon dia. Fer companyia, ni que sigui una hora, sempre és bo. Ulls petits i cansats. Cor gran i cansat. Quina alegria de veure't! M'has conegut de seguida i el cor m'ha fet un salt. Desgranem poc a poc el que sé que et recomforta i em parles fluixet, a poc a poc. No deixes per a res la bossa que tens damunt la falda, com si estiguessis a punt de marxar. És lent, tota recuperació és lenta.
Abans de marxar, agafo la màquina i demano per fotografiar tots els teus quadres pintats, sobre la història de la fundació, que pengen a banda i banda del passadís. També els del menjador.
Torno a casa, me'n porto un trosset de tu i de la teva obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada